El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Es caracteritza per.
• la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
• Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
• Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social.
• Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
La literatura realista és la que va predominar a l'Europa de la segona meitat del segle XIX. El Realisme és una concepció que intenta plasmar en l'art com és la vida, la realitat, i com a tal es dóna en molts moments de la història, cosa que cal distingir del període literari.
Les característiques principals són el detallisme en les descripcions, l'ús de frases llargues i una adjectivació rica, l'adequació del registre de llengua a cada personatge la intromissió del narrador en la ficció, la recerca de la versemblança i una pretesa objectivitat i l'atenció als temes d'interès de la burgesia. El gènere predominant és la novel•la. Una evolució del realisme va portar al Naturalisme.
Alguns autors realistes importants són Narcís Oller, Àngel Guimerà, Benito Pérez Galdós, Stendhal, Gustave Flaubert, Charles Dickens i Fiódor Dostoievski.
Documents sobre el realisme i el naturalisme:
