diumenge, 13 de setembre del 2015

EL CAVALLER I L'EDAT MITJANA

L'EDAT MITJANA






Del bloc: http://www.septimaniaedicions.com/cat-article-978-el_codi_de_la_cavalleria.html



EL CODI DE CAVALLERIA

L'imaginari cavalleresc

Els antics 'milites' de la 1a edat feudal es convertiran en 'cavallers'. La institució de la cavalleria s'establirà vers el 1170. Per tal d'ingressar s'haurà de passar pel ritual d'investidura "adoubement" caracteritzat per unes noves normes de conducta, de combat (amb la llança especialment), els jocs cavallerescos (tornejos i justes) i una nova conducta amb l'altra sexe regulat per l'amor. La cort serà el nou espai de la civilització del s. XIII, adoptant-se aquestes noves formes de relacions socials.

  1. Creuràs en tot el què t’ensenya la Santa Mare Església i observaràs tots els seus manaments.
  2. Protegiràs a l’Església.
  3. Respectaràs als dèbils i seràs el seu protector.
  4. Estimaràs al país on has nascut.
  5. No et faràs enrere davant el teu enemic.
  6. Declararàs als infidels una guerra sense treva i sense quarter.
  7. Compliràs amb els teus deures feudals, sinó són contraris a la llei de Déu.
  8. No diràs mentida; compliràs amb la paraula donada.
  9. Seràs lliberal i magnànim amb tots.
  10. A tot arreu, i sempre, seràs el paladí de la Llei i del Bé contra la injustícia i el mal.


(Resum de LEÓN GAUTIER. Grimberg, Carl. La Edad Media: El Choque entre dos mundos: Oriente y Occidente. Ediciones Daimon. Barcelona 1972).

"Tot ço que el prevere vest per cantar la missa ha alcuna significança qui es cové a son ofici. E car ofici de clergue e ofici de cavaller se covenen, per açò orde de cavalleria requer que tot ço qui és mester a cavaller a usar de son ofici haja alcuna significació per la qual sia significada la noblea de I’orde de cavalleria."
Ramon Llull, Llibre de l’orde de Cavalleria.

De fet aquesta "conversió" cap a la cavalleria respondrà a una certa intenció pacificadora de la societat. Reconduir conductes les quals es nodriran de les creences religioses de l'Església, i que es convertiran a més a més de models de comportament, en transmissors de les esmentades creences a la societat. Evidentment, els aspirants a cavallers, provindran de les classes nobles amb mitjans per a permetre's aquesta costosa empresa. Els més humils de la societat seran alliçonats per l'Església.

El moment àlgid de la cavalleria serà situat durant el període feudal del s. XIII, que haurà de donar pas a una nova estructura social governada pel poder financer dels burgesos i pel dels estats. 

L'IDEAL DE LA CAVALLERIA

Què és el que ens atrau d'aquest període? Perquè la seva constant reinterpretació? Si féssim una enquesta a un grup de persones possiblement, tot i que apareguessin diferents maneres de veure-ho, obtindríem una imatge comuna, la d'una estètica ben afermada en aquest imaginari col·lectiu. La figura d'un cavaller ben plantat, disciplinat i compromès amb una ètica i una moral. Quan no està lluitant contra el mal, sigui un altre cavaller desviat, un bàrbar o un sarraí, festeja a les donzelles amb galanteria, o les deslliura de les urpes d'un drac o d'altra bèstia medieval. L'estètica és clara. Rica i brillant armadura, bones armes, com l'espasa, la llança, l'escut i una bona muntura, còmplice de les seves aventures, el cavall. Altre element força significatiu en el món animal per la noblesa que el caracteritza.

Però quin objectiu persegueix el cavaller? Millorar el món sota els preceptes del codi de la cavalleria, sotmesos aquests alhora a les lleis de l'Església. Posar ordre i justícia en un món tant desgavellat per les misèries humanes. Hi ha guerres bones i guerres dolentes. Les bones són aquelles que es fan en nom de Déu, les dolentes, les que fan els cristians contra altres cristians. El cavaller farà la seva guerra bona i particular, en solitari, la majoria de vegades lluny d'altres cavallers. Només es trobaran allà on mesuraran les seves forces per esbarjo i per prestigi, aquest espai a cavall entre festiu i competitiu seran les justes i els tornejos.

El cavaller es noble, virtuós, savi en les seves decisions i empreses, ple de coratge, pietós amb l'enemic i sobretot home de fe, doncs és per l'Església que sotmet les seves accions. Però no deixa de ser humà. En la literatura sobretot, també vacil·larà, s'omplirà de dubtes, perdrà la fe i la tornarà a recobrar, tot havent-se abandonat a la solitud de la forest, a l'exili del món, com els personatges cavallerescos de Chrètien. Serà només mitjançant el virtuosisme de la dama, o la trobada fortuïta amb un eremita que retornarà al sí de l'Església i després d'haver sortit del pou, com Jesús, emprendrà la seva vida amb cent vegades més força.

Serà model de comportament davant els altres, reflex de les aspiracions més elevades que es visqueren en el món feudal. Ell és l'heroi romàntic dels somnis al que tots voldrien imitar i posar les seves esperances. Sense la dama perdria gran part de la seva raó de ser. Amb ella s'obre una nova etapa respecte a la reciprocitat amb el tracte, la qual sempre havia anat en detriment de la dona. La dama el posarà a prova, el sotmetrà als reptes més grans i serà la vara que mesurarà la seva vàlua. Tots dos maduraran junts, si més no en aquest món idealitzant, en el nostre imaginari. Gairebé adquiriran un estadi d'igualtat que feia temps estava oblidat, cadascun amb els seus valors, complementant-se en aquest nou escenari de la vida. 

La seva figura encara es present, reelaborada i refosa com deia al principi. Potser encara cerquem aquest èxtasi de pau i de justícia que tanta falta ens fa, és un retorn aquella Edat d'Or que no va existir més que en els nostres somnis. Evidentment, des d'una òptica masculina sense menysprear les consignes d'Elionor d'Aquitània i de la seva filla Maria de Champagne. 



EL CAVALLER I LES NOVEL·LES DE CAVALLERIES

Informació http://www.xtec.cat/~lrius1/martorell/context.htm

ACTIVITAT:

Comprensió de l'època d'estudi
Lectura de 'El caballero de la armadura oxidada' i realització d'activitats de comprensió.
Pel·licula: los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores.

diumenge, 15 de març del 2015

La Ciència-ficció

ACTIVITAT PER ALS ALUMNES DE LITERATURA UNIVERSAL

Us deixo aquest ppt amb una mica de cronologia i història de la ciència-ficció al cinema, per tal que feu les següents activitats:

  • Tria una de les pel·lícules que menciona el ppt
  • Visualitza-la i treballa l'anàlisi del film amb un dels esquemes que trobaràs al enllaços següents:  1r enllaç, 2n enllaç, 3r enllaç
  • Data de lliurament: 14 d'abril 2015






dimecres, 25 de febrer del 2015

GENERACIÓN DEL 27

LOS POETAS DE LA GENERACIÓN DEL 27

Con el término generación del 27 se conoce a un conjunto de poe-tas españoles del siglo XX que se dio a conocer en el panorama cultural alrededor del año 1927, empezando con el homenaje a Luis de Góngora que se realizó en ese año en el Ateneo de Sevilla por el tercer centenario de su muerte y en el que participó la mayoría de los que habitualmente se consideran sus miembros. 

La nómina habitual del grupo poético del 27 se limita a diez autores: Jorge Guillén, Pedro Salinas, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Manuel Altolaguirre y Emilio Prados, si bien hubo también muchos otros escritores, novelistas, ensayistas y dramaturgos que pertenecen a ella, desde Max Aub a otros más viejos, como Fernando Villalón, José Moreno Villa o León Felipe, y otros más jóvenes, como Miguel Hernández, quien más bien podría pertenecer a la primera generación de posguerra si no hubiese muerto tan joven, pasando por autores como José María Quiroga Plá. Por otra parte, algunos otros han sido olvidados por la crítica, como Concha Méndez-Cuesta, poetisa y escritora de teatro, Juan Larrea, Mauricio Bacarisse, Juan José Domenchina, José María Hinojosa, José Bergamín o Juan Gil-Albert. O la conocida como Otra generación del 27, según la denominación que le dio uno de sus integrantes, José López Rubio, y que estaría integrada por los humoristas discípulos de Ramón Gómez de la Serna, es decir, Enrique Jardiel Poncela, Edgar Neville, Miguel Mihura y Antonio de Lara, «Tono», escritores que en la posguerra integraron la redacción de La Codorniz... y son solo unos pocos.

Ha de tenerse en cuenta, asimismo, que no toda la producción literaria del 27 está escrita en castellano; algunos de ellos son autores de textos literariamente estimables en otros idiomas, como Salvador Dalí u Óscar Domínguez, que escribieron en francés, o en inglés, como Felipe Alfau; es más, algunos escritores y artistas extranjeros tuvieron también mucho que ver en esta estética, como Pablo Neruda, Vicente Huidobro, Jorge Luis Borges o Francis Picabia. 

Link para poesía en español 
Link para poesías Pedro Salinas

dilluns, 11 de novembre del 2013

ACTIVITAT DE DOBLATGE TEXTUAL

Tasca:

  • Fer text narratiu i descriptiu amb diàlegs dels personatges que hi apareixen en el curt animat que hi ha inserit.
  • Podeu fer-ho en llengua catalana o castellana.
  • Ha d'estar al màxim sincronitzat amb les imatges i els personatges, per tant, la llargada del textos i diàlegs depenen del curtmetratge.
  • S'ha de lliurar escrit en word.
  • La nota d'aquesta activitat, juntament amb la lectura que estem fent a classe, marcarà el 40% de la nota del primer trimestre.
  • Lliurar a classe abans del dia 19 de novembre del 2013. 

divendres, 29 de març del 2013

Raymond Carver. Realisme brut

I en format pdf.


Raymon Carver. Tres rosas amarillas

Llegiu atentament el text i feu les activitats següents:
- Valoració crítica i personal
- Anàlisi: tema, conflicte dels personatges, qui és el protagonista, n'hi ha un o més?
-  Quin tipus de narrador hi detecteu?
-  Comentari del final del conte.

Entrega dimecres 2 de maig, format word (lletra tipus arial, cos 11, interlineat 1.15 i tres pàgines màxim de comentari: 30 línies aprox. per pàgina).
Aquesta activitat i la seva puntuació formen part de la nota de la segona prova del tercer trimestre d'aquesta assignatura.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Ítaca

Us deixo un poema de Kavafis traduït per Carles Riba i interpretat per Lluís Llach, l'heu d'analitzar segons les indicacions donades a classe i lliurar-lo el dijous 17 de novembre

ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(Kavafis,Carles Riba, Lluís Llach)



Algunes notes sobre Kavafis:
Konstantinos Pétrou Kavafis (en grec, Κωνσταντίνος Πέτρου Καβάφης transliterat també com Cavafis, Cavafy o Kavaphes, nascut i mort a Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933) va ser un poeta grec, una de les figures literàries més importants del segle XX i un dels majors exponents del renaixement de la llengua grega moderna.

Va treballar com a periodista i com a funcionari, i va publicar relativament poc en vida, encara que després de la seva mort la seva obra va cobrar paulatinament influència. El seu atípica temàtica fortament urbana i introspectiva, i sense embuts sobre l'orientació homosexual del poeta van demorar la seva acceptació, encara que la dècada de 1960 el va convertir en una icona de la cultura gai.

Algunes notes sobre Carles Riba:
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 12 de juliol 1959) va ser un escriptor i poeta català. Casat amb la poetessa Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Les elegies de Bierville, Salvatge Cor, Del joc i del foc, Esbós per a tres oratoris, i traductor de l'Odissea d'Homer, de les Vides Paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides.

Traductor de Konstantin Kavafis, Friedrich Hölderlin, Edgar Allan Poe, Rainer Maria Rilke i Franz Kafka, a més dels clàssics grecs i llatins, es va dedicar també a la narrativa (relats infantils).

La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element poètic, amb unes referències cultes que mostraven la seva amplíssima cultura clàssica i anglogermànica. La seva poesia parteix de models diferenciats en el temps i l'espai. D'una banda, el més evident és el dels clàssics grecs, amb especial accent en Homer; no és menys evident però, la influència del Renaixement català (Ausiàs March) o italià (Petrarca i Dante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).

Algunes notes sobre Lluís Llach:
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.

La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L'Estaca composta l'any 1968, i l'adaptació de la qual Mury, va adaptar com a himne el sindicat polonès Solidarność, així com el 1997 també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París. Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem.

Aquí us deixo la lletra de Viatge a Ítaca:

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.


Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Traducció al castellà
Cuando emprendas tu viaje hacia Ítaca

debes rogar que el viaje sea largo,

lleno de peripecias, lleno de experiencias.

No has de temer ni a los lestrigones ni a los cíclopes,

ni la cólera del airado Posidón.

Nunca tales monstruos hallarás en tu ruta

si tu pensamiento es elevado, si una exquisita

emoción penetra en tu alma y en tu cuerpo.

Los lestrigones y los cíclopes

y el feroz Posidón no podrán encontrarte

si tú no los llevas ya dentro, en tu alma,

si tu alma no los conjura ante ti.

Debes rogar que el viaje sea largo,

que sean muchos los días de verano;

que te vean arribar con gozo, alegremente,

a puertos que tú antes ignorabas.

Que puedas detenerte en los mercados de Fenicia,

y comprar unas bellas mercancías:

madreperlas, coral, ébano, y ámbar,

y perfumes placenteros de mil clases.

Acude a muchas ciudades del Egipto

para aprender, y aprender de quienes saben.

Conserva siempre en tu alma la idea de Ítaca:

llegar allí, he aquí tu destino.

Mas no hagas con prisas tu camino;

mejor será que dure muchos años,

y que llegues, ya viejo, a la pequeña isla,

rico de cuanto habrás ganado en el camino.

No has de esperar que Ítaca te enriquezca:

Ítaca te ha concedido ya un hermoso viaje.

Sin ellas, jamás habrías partido;

mas no tiene otra cosa que ofrecerte.

Y si la encuentras pobre, Ítaca no te ha engañado.

Y siendo ya tan viejo, con tanta experiencia,

sin duda sabrás ya qué significan las Ítacas.

divendres, 23 de setembre del 2011

Elaborem una entrevista a un personatge

Preparem a classe les preguntes i respostes que després interpretarem i enregistrarem per visualitzar-les.

Recordeu que els personatges a entrevistar han de ser personatges de l'obra de Shakespeare: Romeu i Julieta que hem visualitzat a classe.

Aquí teniu un powerpoint amb les pistes per fer una bona entrevista