EL CAVALLER I L'EDAT MITJANA

L'EDAT MITJANA

Del bloc: http://www.septimaniaedicions.com/cat-article-978-el_codi_de_la_cavalleria.html

EL CODI DE CAVALLERIA

L'imaginari cavalleresc

Els antics 'milites' de la 1a edat feudal es convertiran en 'cavallers'. La institució de la cavalleria s'establirà vers el 1170. Per tal d'ingressar s'haurà de passar pel ritual d'investidura "adoubement" caracteritzat per unes noves normes de conducta, de combat (amb la llança especialment), els jocs cavallerescos (tornejos i justes) i una nova conducta amb l'altra sexe regulat per l'amor. La cort serà el nou espai de la civilització del s. XIII, adoptant-se aquestes noves formes de relacions socials.

1. Creuràs en tot el què t’ensenya la Santa Mare Església i observaràs tots els seus manaments.
2. Protegiràs a l’Església.
3. Respectaràs als dèbils i seràs el seu protector.
4. Estimaràs al país on has nascut.
5. No et faràs enrere davant el teu enemic.
6. Declararàs als infidels una guerra sense treva i sense quarter.
7. Compliràs amb els teus deures feudals, sinó són contraris a la llei de Déu.
8. No diràs mentida; compliràs amb la paraula donada.
9. Seràs lliberal i magnànim amb tots.
10. A tot arreu, i sempre, seràs el paladí de la Llei i del Bé contra la injustícia i el mal.

(Resum de LEÓN GAUTIER. Grimberg, Carl. La Edad Media: El Choque entre dos mundos: Oriente y Occidente. Ediciones Daimon. Barcelona 1972).

"Tot ço que el prevere vest per cantar la missa ha alcuna significança qui es cové a son ofici. E car ofici de clergue e ofici de cavaller se covenen, per açò orde de cavalleria requer que tot ço qui és mester a cavaller a usar de son ofici haja alcuna significació per la qual sia significada la noblea de I’orde de cavalleria."

Ramon Llull, Llibre de l’orde de Cavalleria.

De fet aquesta "conversió" cap a la cavalleria respondrà a una certa intenció pacificadora de la societat. Reconduir conductes les quals es nodriran de les creences religioses de l'Església, i que es convertiran a més a més de models de comportament, en transmissors de les esmentades creences a la societat. Evidentment, els aspirants a cavallers, provindran de les classes nobles amb mitjans per a permetre's aquesta costosa empresa. Els més humils de la societat seran alliçonats per l'Església.

El moment àlgid de la cavalleria serà situat durant el període feudal del s. XIII, que haurà de donar pas a una nova estructura social governada pel poder financer dels burgesos i pel dels estats. 

L'IDEAL DE LA CAVALLERIA

Què és el que ens atrau d'aquest període? Perquè la seva constant reinterpretació? Si féssim una enquesta a un grup de persones possiblement, tot i que apareguessin diferents maneres de veure-ho, obtindríem una imatge comuna, la d'una estètica ben afermada en aquest imaginari col·lectiu. La figura d'un cavaller ben plantat, disciplinat i compromès amb una ètica i una moral. Quan no està lluitant contra el mal, sigui un altre cavaller desviat, un bàrbar o un sarraí, festeja a les donzelles amb galanteria, o les deslliura de les urpes d'un drac o d'altra bèstia medieval. L'estètica és clara. Rica i brillant armadura, bones armes, com l'espasa, la llança, l'escut i una bona muntura, còmplice de les seves aventures, el cavall. Altre element força significatiu en el món animal per la noblesa que el caracteritza.

Però quin objectiu persegueix el cavaller? Millorar el món sota els preceptes del codi de la cavalleria, sotmesos aquests alhora a les lleis de l'Església. Posar ordre i justícia en un món tant desgavellat per les misèries humanes. Hi ha guerres bones i guerres dolentes. Les bones són aquelles que es fan en nom de Déu, les dolentes, les que fan els cristians contra altres cristians. El cavaller farà la seva guerra bona i particular, en solitari, la majoria de vegades lluny d'altres cavallers. Només es trobaran allà on mesuraran les seves forces per esbarjo i per prestigi, aquest espai a cavall entre festiu i competitiu seran les justes i els tornejos.

El cavaller es noble, virtuós, savi en les seves decisions i empreses, ple de coratge, pietós amb l'enemic i sobretot home de fe, doncs és per l'Església que sotmet les seves accions. Però no deixa de ser humà. En la literatura sobretot, també vacil·larà, s'omplirà de dubtes, perdrà la fe i la tornarà a recobrar, tot havent-se abandonat a la solitud de la forest, a l'exili del món, com els personatges cavallerescos de Chrètien. Serà només mitjançant el virtuosisme de la dama, o la trobada fortuïta amb un eremita que retornarà al sí de l'Església i després d'haver sortit del pou, com Jesús, emprendrà la seva vida amb cent vegades més força.

Serà model de comportament davant els altres, reflex de les aspiracions més elevades que es visqueren en el món feudal. Ell és l'heroi romàntic dels somnis al que tots voldrien imitar i posar les seves esperances. Sense la dama perdria gran part de la seva raó de ser. Amb ella s'obre una nova etapa respecte a la reciprocitat amb el tracte, la qual sempre havia anat en detriment de la dona. La dama el posarà a prova, el sotmetrà als reptes més grans i serà la vara que mesurarà la seva vàlua. Tots dos maduraran junts, si més no en aquest món idealitzant, en el nostre imaginari. Gairebé adquiriran un estadi d'igualtat que feia temps estava oblidat, cadascun amb els seus valors, complementant-se en aquest nou escenari de la vida. 

La seva figura encara es present, reelaborada i refosa com deia al principi. Potser encara cerquem aquest èxtasi de pau i de justícia que tanta falta ens fa, és un retorn aquella Edat d'Or que no va existir més que en els nostres somnis. Evidentment, des d'una òptica masculina sense menysprear les consignes d'Elionor d'Aquitània i de la seva filla Maria de Champagne. 

EL CAVALLER I LES NOVEL·LES DE CAVALLERIES

Informació http://www.xtec.cat/~lrius1/martorell/context.htm

ACTIVITAT:

Comprensió de l'època d'estudi
Lectura de 'El caballero de la armadura oxidada' i realització d'activitats de comprensió.
Pel·licula: los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores.