diumenge, 13 de setembre del 2015

EL CAVALLER I L'EDAT MITJANA

L'EDAT MITJANA






Del bloc: http://www.septimaniaedicions.com/cat-article-978-el_codi_de_la_cavalleria.html



EL CODI DE CAVALLERIA

L'imaginari cavalleresc

Els antics 'milites' de la 1a edat feudal es convertiran en 'cavallers'. La institució de la cavalleria s'establirà vers el 1170. Per tal d'ingressar s'haurà de passar pel ritual d'investidura "adoubement" caracteritzat per unes noves normes de conducta, de combat (amb la llança especialment), els jocs cavallerescos (tornejos i justes) i una nova conducta amb l'altra sexe regulat per l'amor. La cort serà el nou espai de la civilització del s. XIII, adoptant-se aquestes noves formes de relacions socials.

  1. Creuràs en tot el què t’ensenya la Santa Mare Església i observaràs tots els seus manaments.
  2. Protegiràs a l’Església.
  3. Respectaràs als dèbils i seràs el seu protector.
  4. Estimaràs al país on has nascut.
  5. No et faràs enrere davant el teu enemic.
  6. Declararàs als infidels una guerra sense treva i sense quarter.
  7. Compliràs amb els teus deures feudals, sinó són contraris a la llei de Déu.
  8. No diràs mentida; compliràs amb la paraula donada.
  9. Seràs lliberal i magnànim amb tots.
  10. A tot arreu, i sempre, seràs el paladí de la Llei i del Bé contra la injustícia i el mal.


(Resum de LEÓN GAUTIER. Grimberg, Carl. La Edad Media: El Choque entre dos mundos: Oriente y Occidente. Ediciones Daimon. Barcelona 1972).

"Tot ço que el prevere vest per cantar la missa ha alcuna significança qui es cové a son ofici. E car ofici de clergue e ofici de cavaller se covenen, per açò orde de cavalleria requer que tot ço qui és mester a cavaller a usar de son ofici haja alcuna significació per la qual sia significada la noblea de I’orde de cavalleria."
Ramon Llull, Llibre de l’orde de Cavalleria.

De fet aquesta "conversió" cap a la cavalleria respondrà a una certa intenció pacificadora de la societat. Reconduir conductes les quals es nodriran de les creences religioses de l'Església, i que es convertiran a més a més de models de comportament, en transmissors de les esmentades creences a la societat. Evidentment, els aspirants a cavallers, provindran de les classes nobles amb mitjans per a permetre's aquesta costosa empresa. Els més humils de la societat seran alliçonats per l'Església.

El moment àlgid de la cavalleria serà situat durant el període feudal del s. XIII, que haurà de donar pas a una nova estructura social governada pel poder financer dels burgesos i pel dels estats. 

L'IDEAL DE LA CAVALLERIA

Què és el que ens atrau d'aquest període? Perquè la seva constant reinterpretació? Si féssim una enquesta a un grup de persones possiblement, tot i que apareguessin diferents maneres de veure-ho, obtindríem una imatge comuna, la d'una estètica ben afermada en aquest imaginari col·lectiu. La figura d'un cavaller ben plantat, disciplinat i compromès amb una ètica i una moral. Quan no està lluitant contra el mal, sigui un altre cavaller desviat, un bàrbar o un sarraí, festeja a les donzelles amb galanteria, o les deslliura de les urpes d'un drac o d'altra bèstia medieval. L'estètica és clara. Rica i brillant armadura, bones armes, com l'espasa, la llança, l'escut i una bona muntura, còmplice de les seves aventures, el cavall. Altre element força significatiu en el món animal per la noblesa que el caracteritza.

Però quin objectiu persegueix el cavaller? Millorar el món sota els preceptes del codi de la cavalleria, sotmesos aquests alhora a les lleis de l'Església. Posar ordre i justícia en un món tant desgavellat per les misèries humanes. Hi ha guerres bones i guerres dolentes. Les bones són aquelles que es fan en nom de Déu, les dolentes, les que fan els cristians contra altres cristians. El cavaller farà la seva guerra bona i particular, en solitari, la majoria de vegades lluny d'altres cavallers. Només es trobaran allà on mesuraran les seves forces per esbarjo i per prestigi, aquest espai a cavall entre festiu i competitiu seran les justes i els tornejos.

El cavaller es noble, virtuós, savi en les seves decisions i empreses, ple de coratge, pietós amb l'enemic i sobretot home de fe, doncs és per l'Església que sotmet les seves accions. Però no deixa de ser humà. En la literatura sobretot, també vacil·larà, s'omplirà de dubtes, perdrà la fe i la tornarà a recobrar, tot havent-se abandonat a la solitud de la forest, a l'exili del món, com els personatges cavallerescos de Chrètien. Serà només mitjançant el virtuosisme de la dama, o la trobada fortuïta amb un eremita que retornarà al sí de l'Església i després d'haver sortit del pou, com Jesús, emprendrà la seva vida amb cent vegades més força.

Serà model de comportament davant els altres, reflex de les aspiracions més elevades que es visqueren en el món feudal. Ell és l'heroi romàntic dels somnis al que tots voldrien imitar i posar les seves esperances. Sense la dama perdria gran part de la seva raó de ser. Amb ella s'obre una nova etapa respecte a la reciprocitat amb el tracte, la qual sempre havia anat en detriment de la dona. La dama el posarà a prova, el sotmetrà als reptes més grans i serà la vara que mesurarà la seva vàlua. Tots dos maduraran junts, si més no en aquest món idealitzant, en el nostre imaginari. Gairebé adquiriran un estadi d'igualtat que feia temps estava oblidat, cadascun amb els seus valors, complementant-se en aquest nou escenari de la vida. 

La seva figura encara es present, reelaborada i refosa com deia al principi. Potser encara cerquem aquest èxtasi de pau i de justícia que tanta falta ens fa, és un retorn aquella Edat d'Or que no va existir més que en els nostres somnis. Evidentment, des d'una òptica masculina sense menysprear les consignes d'Elionor d'Aquitània i de la seva filla Maria de Champagne. 



EL CAVALLER I LES NOVEL·LES DE CAVALLERIES

Informació http://www.xtec.cat/~lrius1/martorell/context.htm

ACTIVITAT:

Comprensió de l'època d'estudi
Lectura de 'El caballero de la armadura oxidada' i realització d'activitats de comprensió.
Pel·licula: los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores.

diumenge, 15 de març del 2015

La Ciència-ficció

ACTIVITAT PER ALS ALUMNES DE LITERATURA UNIVERSAL

Us deixo aquest ppt amb una mica de cronologia i història de la ciència-ficció al cinema, per tal que feu les següents activitats:

  • Tria una de les pel·lícules que menciona el ppt
  • Visualitza-la i treballa l'anàlisi del film amb un dels esquemes que trobaràs al enllaços següents:  1r enllaç, 2n enllaç, 3r enllaç
  • Data de lliurament: 14 d'abril 2015






dimecres, 25 de febrer del 2015

GENERACIÓN DEL 27

LOS POETAS DE LA GENERACIÓN DEL 27

Con el término generación del 27 se conoce a un conjunto de poe-tas españoles del siglo XX que se dio a conocer en el panorama cultural alrededor del año 1927, empezando con el homenaje a Luis de Góngora que se realizó en ese año en el Ateneo de Sevilla por el tercer centenario de su muerte y en el que participó la mayoría de los que habitualmente se consideran sus miembros. 

La nómina habitual del grupo poético del 27 se limita a diez autores: Jorge Guillén, Pedro Salinas, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Manuel Altolaguirre y Emilio Prados, si bien hubo también muchos otros escritores, novelistas, ensayistas y dramaturgos que pertenecen a ella, desde Max Aub a otros más viejos, como Fernando Villalón, José Moreno Villa o León Felipe, y otros más jóvenes, como Miguel Hernández, quien más bien podría pertenecer a la primera generación de posguerra si no hubiese muerto tan joven, pasando por autores como José María Quiroga Plá. Por otra parte, algunos otros han sido olvidados por la crítica, como Concha Méndez-Cuesta, poetisa y escritora de teatro, Juan Larrea, Mauricio Bacarisse, Juan José Domenchina, José María Hinojosa, José Bergamín o Juan Gil-Albert. O la conocida como Otra generación del 27, según la denominación que le dio uno de sus integrantes, José López Rubio, y que estaría integrada por los humoristas discípulos de Ramón Gómez de la Serna, es decir, Enrique Jardiel Poncela, Edgar Neville, Miguel Mihura y Antonio de Lara, «Tono», escritores que en la posguerra integraron la redacción de La Codorniz... y son solo unos pocos.

Ha de tenerse en cuenta, asimismo, que no toda la producción literaria del 27 está escrita en castellano; algunos de ellos son autores de textos literariamente estimables en otros idiomas, como Salvador Dalí u Óscar Domínguez, que escribieron en francés, o en inglés, como Felipe Alfau; es más, algunos escritores y artistas extranjeros tuvieron también mucho que ver en esta estética, como Pablo Neruda, Vicente Huidobro, Jorge Luis Borges o Francis Picabia. 

Link para poesía en español 
Link para poesías Pedro Salinas