J.D. SALINGER. El vigilant en el camp de sègol

Jerome David Salinger (Nova York, 1919 - Cornish, New Hampshire, 2010)  és un escriptor nord-americà considerat un clàssic de la literatura contemporània universal.

La seva única novel·la, The catcher in the Rye  (El vigilant en el camp de sègol, 1951, editada a The New Yorker el 1945, presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid.

Des de l'inici dels seixanta, Salinger deixà d'escriure, se n'anà a viure en un indret desconegut de tothom, va prohibir que se'n publiquessin fotografies - o qualsevol altra il·lustració - a les reedicions dels seus llibres i es va negar a vendre els drets dels seus llibres al cinema.

Amb Hapworth 16, 1928 (1997), una novel·la que havia escrit el 1965, trencà un silenci de trenta anys.

J. D. Salinger ha publicat, sobretot, narracions curtes, que va aplegar a Nine stories, un volum traduït al català (J. D. Salinger, Nou contes. Barcelona: Editorial Empúries, 1986) per un altre escriptor, Quim Monzó.

Consulteu el web d'ambdós autors i compareu-los pel que fa als gèneres literaris que han conreat.

TIPUS DE NARRADOR



Madame Bovary



El NARRADOR és qui conta la història, i per fer-ho adopta un determinat punt de vista i diferents tècniques narratives  (maneres de contar). Pot trobar-se fora de la història (i utilitzar la tercera persona), o pot coincidir amb algun dels personatges que, d’alguna manera, viuen els fets (i utilitzar la primera persona).

1- Quan el narrador es troba fora de la història s’anomena NARRADOR EXTERN. Pot ser de diverses classes:

- Omniscient: És potser el tipus de narrador extern més conegut. El narrador conta la història com si es tractarà d’un déu que tot ho veu i ho sap

 - Observador exterior: El narrador veu els fets com si fóra una càmera de cinema, sense entrar en la descripció dels pensaments o les motivacions ocultes dels personatges.

 - Editor: Quan actua com si haguera trobat el relat escrit o li l’hagueren contat, i ell es limita a donar-lo a conèixer. Aquest tipus de narrador no suplanta al narrador de la història del “document” que ha trobat i que reprodueix. Amb el fet de “dir” que “s’ha trobat” la història es pretén donar més veracitat i autenticitat a allò que es conta.

2.- Si el narrador conta la història en primera persona, parlem de NARRADOR INTERN. Aquest narrador pot coincidir amb:

- Narrador Protagonista: El / la protagonista de la història

- Narrador secundari: Algun altre personatge de menor importància

- Narrador Polifònic: Diversos personatges que alternen les veus (en aquest cas, la visió plural que es dóna s’acosta a l’omnisciència);

            - Narrador testimoni: Conta els fets per que els coneix,però no hi ha participat.